possible detectar un trastorn psiconeuròtic subjacent (neurosi obsessiva, depressió, personalitat agressiva, neurosi histèrica), que probablement n'és la causa. Anteriorment ha estat anomenada còlon irritable o espàstic, però no es tracta d'una malaltia localitzada al còlon, sinó que pot abastar tot l [...]

1 v. tr. Subjectar quelcom amb la mà o amb un instrument. agarrar, agafar fent força, fent presa. amanollar, agafar amb la mà. abastar, agafar amb la mà o amb algun instrument una cosa que és en un lloc alt o distant. Els estants de la llibreria eren tan alts que hom podia a penes abastar els [...]

1 fornir subministraro ministrar abastar. Abastar un país, una ciutat, un exèrcit. arrear, proveir dels arreus necessaris. adreçar, proveir dels estris necessaris. Vint homes adreçats d'espases, bastons i coltells. aparellar. Aparellar la nau. dotar(una oficina, una taller, una nau, etc [...]

v. tr. abastar. No ho abasto a entendre, no ho puc entendre. ésser capaç de tenir les qualitats per a tenir força per a tenir ocasió de tenir dret a estar en situació (o en mesura) de estar en el cas de ésser (una cosa) lícita (a algú) ésser poderós d'una cosa, poder-la. lleure(intr.), ésser a [...]

la cançó de l'enfadós. 23 ¡hemos acabado! ja n'hi ha prou!, prou!24 no acabar de [seguido de infinitivo] no acabar de, no abastar a. 25 para acabar de arreglarlo [para colmo] per a acabar-ho d'adobar. v pron 26 acabar-se. 27 morir-se. 28 acabárselo todo passar-se'n els taps. 29 ¡se acabó! ja n'hi ha [...]

però hi ranejava. No té encara vint anys però hi raneja. arpejar(v. tr.). L'aigua arpejava els balcons de les cases. No té encara cinquanta anys, però els arpeja. aconseguir. El meu avi va aconseguir la norantena. 5 Tenir extensió, potència, etc., suficients a un cert objecte o fi. abastar(v. intr [...]

la sopera, etc.) fer la rebatuda (d'una cosa), acabar-se-la; es diu esp. del vi del porró. 4 No acabar de: No abastar a. No abastava a comprendre-ho. No arribar a. No reeixir a. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]